Un dels punts més importants que tractem en un procés de divorci és la custòdia dels fills. Els advocats i els jutges prioritzem el benestar o interès superior del menor en tot moment. Ara bé, al voltant de la custòdia compartida, hi ha molts mites. En aquest article us explicaré què és la custòdia compartida, quins mites l’envolten i quines estratègies us dono per negociar una custòdia justa i pacífica.
La custòdia compartida és una modalitat en què es reparteix el temps entre els progenitors i en què es comparteix, per igual, la responsabilitat de criar els fills: temps de convivència amb ells, presa de decisions etc. Ara bé: Què implica aquesta modalitat de custòdia? Sempre ho remarco a les consultes: un alt grau de comunicació i cooperació entre els pares.
Alguns dels mites que l’envolten són els següents:
“La custòdia compartida implica estar exactament la meitat del temps amb cada pare”. Això no és així: els fills no han de viure exactament la meitat del temps amb cada pare, és a dir, 50/50. Hi ha moltes varietats com ara la modalitat 2-2-3. Molt pocs la coneixen, però és el temps es reparteix de la manera següent: Si tenim en compte que una setmana té 7 dies, si optem per aquesta modalitat, els fills estarien 2 dies amb un progenitor, 2 dies amb l’altre i després s’alternarien els caps de setmana (de divendres a diumenge).
El segon mite que l’envolta és que “La custòdia compartida només és per als pares que s’hi porten bé”. En molts casos, encara que els pares no tenen gaire bona relació, poden arribar a un acord de custòdia compartida atès que prioritzen el benestar dels fills.
El tercer mite que envolta la custòdia compartida és que “Els nens sempre prefereixen viure amb un dels pares”. Això és rotundament fals. És primordial que els fills tinguin una relació estable i equilibrada amb els pares, de manera que compartir el temps amb ells té molts beneficis emocionals per a tots i, a més, enforteix la relació amb tots dos pares.
Més enllà dels mites, et deixo algunes estratègies per negociar una custòdia compartida justa i pacífica:
En primer lloc, intenta fomentar la comunicació i la col·laboració amb l’altre progenitor en tot el procés. La meva recomanació és que deixis al marge les diferències personals i et centris a treballar de forma conjunta amb l’altre progenitor pel benestar del teu fill. Això donarà més fluïdesa al procés.
En segon lloc, cal tenir en compte les necessitats dels fills i els seus horaris. Molts nens tenen activitats extraescolars, per exemple. Hem de tenir en compte que és possible que hàgim de ser flexibles i adaptar-nos.
Finalment, et recomano que involucres, en la mesura que sigui possible, els fills en aquests processos. Els has d’escoltar i valorar per saber també quina modalitat de custòdia compartida els aniria millor. Pensa que els canvis en un divorci no només t’afecten a tu, sinó també a ells. Parlar amb ells dels canvis que suposarà aplicar aquest tipus de custòdia tindrà un impacte positiu per a tothom.
Si estàs pensant en acordar una custòdia compartida, recorda que és una modalitat de custòdia que beneficia tant els nens com els pares. Ara bé, perquè aquest model funcioni amb èxit, cal, en tot moment, que entre tots hi hagi una bona comunicació, adaptació i flexibilitat.
Anna Nicolàs Torán
Advocada Experta en Dret de Família
M&C Advocats
