Normativa:
El Reial decret llei 9/2025 completa la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 sobre conciliació de la vida familiar i professional introduint novetats, entre d’altres, a l’Estatut dels Treballadors i la Llei General de la Seguretat Social.
Modificacions:
Totes dues normes han estat objecte de successives reformes. Segons la redacció vigent de l’art. 48 de l’ET, la suspensió del contracte de treball per naixement i cura de menor és de dinou setmanes per a cada progenitor. En cas de famílies monoparentals, la durada s’amplia a trenta-dues setmanes. A més, es preveu la possibilitat que dues setmanes (o quatre en cas de monoparentalitat) es puguin distribuir, a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals, de forma acumulada o interrompuda, fins que el menor faci vuit anys.
Aquesta mesura és retroactiva per a naixements ocorreguts a partir del 2 d’agost del 2024.
La Llei General de la Seguretat Social, a l’article 181, estableix els requisits per accedir al subsidi per naixement i cura de menor, aplicant les mateixes condicions de durada i ampliació que l’Estatut dels Treballadors. Aquesta norma també ha estat modificada pel Reial decret llei 9/2025 per completar la transposició de la Directiva europea i garantir la igualtat de tracte i oportunitats.
Per a empleats públics, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Reial Decret Legislatiu 5/2025, de 30 d’octubre) reconeix un permís parental no retribuït de fins a vuit setmanes per tenir cura de fills o menors acollits per un temps superior a un any, fins que el menor faci vuit anys.
Aquest permís és individual, intransferible i es pot gaudir de forma contínua o discontínua, a temps complet o parcial, segons les necessitats del servei.
En situacions especials, com ara la discapacitat del fill o filla, o en casos de naixement, adopció, guarda o acolliment múltiple, la suspensió del contracte s’amplia en dues setmanes addicionals, una per a cada progenitor. En cas de família monoparental, la 1 persona progenitora única pot gaudir de la totalitat de les ampliacions previstes per a famílies biparentals.
Precedent:
La jurisprudència recent ha tingut un paper fonamental en la interpretació i l’aplicació de la normativa sobre l’ampliació de les setmanes de prestació per cura de menor, especialment pel que fa a les famílies monoparentals.
El Tribunal Constitucional, a la seva sentència STC 140/2024, de 6 de novembre de 2024, va declarar inconstitucionals els articles 48.4 de l’Estatut dels Treballadors i 177 de la Llei General de la Seguretat Social en la mesura que no permetien a les famílies monoparentals gaudir de la totalitat del permís que correspondria a dos.
El Tribunal va considerar que aquesta limitació suposava una discriminació per raó de naixement i vulnerava el dret a la igualtat ia la protecció de la família i la infància. Com a conseqüència, va establir una interpretació provisional conforme a la Constitució, permetent que la persona progenitora única gaudeixi de la suma dels permisos previstos per a tots dos progenitors.
Aquesta doctrina va ser reiterada a la STC 6/2025, de 13 de gener de 2025, que va aplicar directament la interpretació constitucional a un cas concret, ia la STC 149/2024, de 2 de desembre de 2024, que va subratllar la importància de la intransferibilitat del permís i la necessitat d’evitar la seva per a les famílies monoparentals. En l’àmbit dels Tribunals Superiors de Justícia, la Sentència del TSJ de Catalunya, sala social núm. 1481/2023 de 03 de març de 2023 va reconèixer expressament el dret de les famílies monoparentals a gaudir de trenta-dues setmanes de suspensió del contracte i, per tant, de la prestació, equiparant així la seva situació a la de la situació.
Per contra, la Sentència del TSJ de Comunitat de Madrid, sala social núm. 99/2023 de 03 de febrer de 2023 va denegar l’ampliació de la prestació en un cas de família monoparental, argumentant que la legislació vigent no contemplava tal possibilitat excepte en els supòsits expressament taxats. Tot i això, aquesta interpretació ha quedat superada per la doctrina constitucional més recent. 2
Durada i Ampliacions:
La durada estàndard de la suspensió del contracte de treball per naixement i cura de menor és de dinou setmanes per a cada progenitor.
En el cas de famílies monoparentals, la durada s’amplia a trenta-dues setmanes, permetent que la persona progenitora única gaudeixi de la suma dels permisos previstos per a tots dos progenitors. Aquesta ampliació respon a la necessitat d’evitar una discriminació per raó de naixement i garantir que els menors de famílies monoparentals rebin el mateix temps d’atenció i cura que els de famílies biparentals, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 140/2024, de 6 de novembre de 2024; STC 6/2025, de 13)
A més, hi ha ampliacions específiques en casos de discapacitat del fill o filla, o en situacions de naixement, adopció, guarda o acolliment múltiple. En aquests supòsits, la suspensió del contracte s’incrementa en dues setmanes addicionals, una per a cada progenitor. En famílies monoparentals, la persona progenitora única pot gaudir de la totalitat de les ampliacions previstes per a famílies biparentals, d’acord amb la interpretació constitucional.
La normativa també preveu la possibilitat que dues setmanes (o quatre en cas de monoparentalitat) es puguin distribuir, a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals, de forma acumulada o interrompuda, fins que el menor faci vuit anys.
Aquesta flexibilitat facilita la conciliació de la vida familiar i professional i permet adaptar el gaudiment del permís a les necessitats de cada família.
Requisits:
Per accedir a la prestació per naixement i cura de menor, la persona treballadora ha d’estar inclosa al Règim General de la Seguretat Social i reunir els requisits d’alta i cotització establerts a la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre).
En el cas d’empleats públics, el permís parental de fins a vuit setmanes no és retribuït i es pot gaudir de manera contínua o discontínua, a temps complet o parcial, segons les necessitats del servei (Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre).
En situacions especials, com ara la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, la prestació econòmica es pot estendre fins que el menor compleixi 3 vint-i-tres anys, o fins als vint-i-sis si acredita una discapacitat igual o superior al 65%.
Per accedir a aquesta prestació, cal acreditar la necessitat de cura directa, contínua i permanent mitjançant declaració del facultatiu del Servei Públic de Salut o òrgan administratiu sanitari competent (Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol; Llei 22/2021, de 28 de desembre; Reial Decret-llei 2/2023, de.
Resum:
- Sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part seran obligatòries i s’hauran de gaudir a jornada completa.
- Onze setmanes, vint-i-dos en el cas de monoparentalitat, es poden distribuir a voluntat del treballador en períodes setmanals a gaudir de forma acumulada o interrompuda i exercitar-se des de la finalització de la suspensió obligatòria posterior al part fins que el fill compleixi dotze mesos. La mare biològica podrà anticipar-ne l’exercici fins a quatre setmanes abans de la data previsible del part.
- Dues setmanes, quatre en el cas de monoparentalitat, per tenir cura del menor es poden distribuir a voluntat del treballador en períodes setmanals de forma acumulada o interrompuda fins que el fill compleixi els vuit anys.
- Les onze setmanes i les dues setmanes abans indicades es poden gaudir en règim de jornada completa o de jornada parcial, amb l’acord previ entre l’empresa i el treballador, i conforme es determini per reglament.
Entrada en vigor: 31 de juliol de 2025.
Especificacions:
En el cas dels naixements a partir del 02 dagost de 2024, i el seu gaudi de les 2 setmanes addicionals, es podran gaudir a partir del 01 de gener de 2026.
Sheila Quiroz Sifuentes
Advocada, experta en Dret Laboral
Martínez & Caballero Advocats
