La intel·ligència artificial transforma l’exercici de l’advocacia i l’activitat de les empreses. La seva capacitat per optimitzar processos ofereix grans oportunitats, però també exigeix responsabilitat, supervisió humana i un coneixement adequat dels riscos jurídics.
La intel·ligència artificial ja no és una qüestió de futur per a l’advocacia. És una realitat que està transformant la nostra manera d’investigar, redactar, gestionar informació i organitzar la feina diària.
Eines com vLex, chatbots, gestors de correu i altres solucions basades en IA permeten agilitzar tasques, localitzar informació, revisar documentació i optimitzar processos. En definitiva, ens permeten guanyar alguna cosa especialment valuosa a la nostra professió: temps.
Però la incorporació d’aquestes tecnologies també planteja una qüestió essencial:
fins on pot arribar la intel·ligència artificial a la pràctica jurídica i on ha de començar, necessàriament, el criteri de l’advocat?
La resposta comença a dibuixar-se també als nostres tribunals.
El febrer del 2026, el Tribunal Superior de Justícia de Canàries va sancionar amb 420 euros un advocat per incorporar a un recurs fins a 48 referències jurisprudencials falses generades mitjançant intel·ligència artificial.
El problema no va ser utilitzar IA, sinó presentar aquestes referències sense haver-les comprovat. El cas posa de manifest que l’eina pot assistir el professional, però la responsabilitat sobre el contingut presentat davant d’un tribunal continua sent de l’advocat.
Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va analitzar el 2024 un altre supòsit en què s’havien incorporat preceptes del Codi Penal colombià, aliens a l’ordenament jurídic espanyol, a causa d’un ús inadequat de ChatGPT 3. En aquella ocasió, la Sala va tenir en compte el reconeixement de l’error, les disculpes i l’actuació per corregir-lo, i va acordar.
Ambdues situacions ens deixen un ensenyament clar:
La intel·ligència artificial pot ser una eina extraordinària, però no substitueix la diligència professional.
La rapidesa amb què una eina genera una resposta no garanteix que el seu contingut sigui correcte. Una referència jurisprudencial inexistent, una interpretació normativa equivocada o un document no contrastat poden tenir conseqüències que van molt més enllà del temps que es pretenia estalviar.
Per això, l’ús de la IA en l’àmbit jurídic exigeix conèixer-ne tant les possibilitats com les limitacions.
Considero que la utilització d’aquestes tecnologies en l’exercici de l’advocacia s’hauria de recolzar, almenys, en quatre principis fonamentals.
Tot contingut generat o assistit per intel·ligència artificial ha de ser contrastat abans de fer-se servir professionalment.
La tecnologia pot facilitar la investigació i la preparació de documents, però la comprovació de la seva exactitud i adequació a l’assumpte ha de continuar sota supervisió professional.
Com més gran sigui la transcendència de l’acte jurídic, especialment en escrits processals, més gran ha de ser el nivell de comprovació.
No totes les tasques presenten els mateixos riscs. Utilitzar IA per organitzar informació interna no té les mateixes implicacions que recolzar-s’hi per fonamentar una demanda, interpretar una obligació contractual o preparar una estratègia de defensa.
Quan es produeix un error, reconèixer-ho i esmenar-ho de forma immediata també forma part de la responsabilitat professional.
La tecnologia no elimina la possibilitat d’equivocar-se’n. El que és important és establir mecanismes per detectar els errors, actuar amb diligència i evitar que es repeteixin.
La intel·ligència artificial ja no es pot considerar una novetat desconeguda.
Els despatxos hem d’aprendre a utilitzar-la, comprendre’n els límits i establir mecanismes de control que ens permetin verificar-ne críticament els resultats.
La formació contínua i l’ús responsable d’aquestes eines són fonamentals per aprofitar-ne els avantatges sense comprometre les garanties que exigeix la nostra professió.
Encara que aquests exemples procedeixen de l’àmbit judicial, la reflexió també és rellevant per a les empreses que estan incorporant intel·ligència artificial en els seus processos.
Avui, una startup pot utilitzar IA per analitzar documentació, una pime pot automatitzar determinades comunicacions i una empresa més gran pot integrar eines intel·ligents en els seus departaments de Recursos Humans, administració o atenció al client.
Les oportunitats deficiència són evidents. Tot i això, l’automatització també pot plantejar qüestions relacionades amb la protecció de dades personals, la confidencialitat, els contractes, la propietat intel·lectual o les decisions que afecten treballadors i clients.
No totes les aplicacions d’IA presenten els mateixos riscos ni estan subjectes a obligacions idèntiques. El Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (Reglament UE 2024/1689), juntament amb altres normes aplicables, exigeix parar esment al tipus de sistema utilitzat, la seva finalitat i les responsabilitats dels qui el desenvolupen o empren.
Per això, abans d’incorporar una eina a un procés empresarial, convé conèixer-ne les implicacions jurídiques i establir controls adequats.
La innovació tecnològica i la seguretat jurídica no s’haurien d’entendre com a objectius contraposats. Una implantació responsable permet aprofitar els avantatges de la IA sense perdre de vista els drets de les persones ni les obligacions de lorganització.
A Martinez Caballero Advocats apostem per la innovació, sense renunciar als aspectes especialment sensibles per al client, com la confidencialitat, la protecció de dades personals, la no discriminació i el dret a la defensa.
No volem romandre al marge daquesta transformació. Hem pres la iniciativa d’avançar en aquesta matèria, tot combinant formació, experimentació i aplicació pràctica, però mantenint una interpretació garantista del marc normatiu i deontològic que ens regeix.
Per això, impulsem formacions amb professionals especialitzats i, alhora, explorem i incorporem eines que ens poden ajudar a optimitzar el nostre treball diari, automatitzar determinades tasques i aprofitar millor el nostre temps.
Entenem que incorporar intel·ligència artificial no consisteix únicament a adoptar noves tecnologies. També implica saber quan utilitzar-les, com supervisar-ne els resultats i en quines situacions és imprescindible que prevalgui la valoració professional.
Darrere de cada client, continua sent necessari comprendre la seva situació, valorar les alternatives, dissenyar una estratègia, assumir responsabilitats i oferir un assessorament jurídic basat en l’experiència, el criteri i la confiança.
Aquesta visió també és rellevant per a les empreses que necessiten prendre decisions jurídiques en un entorn cada cop més digitalitzat. La tecnologia pot facilitar processos i aportar informació, però interpretar-ne les conseqüències i decidir com actuar segueix requerint coneixement professional.
Per això no creiem que el futur sigui l’advocat davant de la IA.
Creiem que el futur és l’advocat amb IA , utilitzant la tecnologia com a eina per fer millor la nostra feina, no per substituir allò que constitueix el seu veritable valor.
La decisió jurídica, l‟estratègia i la responsabilitat professional continuen tenint un protagonista imprescindible: l‟advocat.
Perquè la intel·ligència artificial ens pot ajudar a treballar més ràpid. Però és el criteri jurídic humà el que ens permet fer-ho millor.
Daniellie Hernández
Administrativa a l’Àrea d’Atenció al Client. Advocada (Veneçuela).
